Català

modifica
  • Pronúncia(i): /pɫuˈɾa.ɫi.a ˈtan.tum/
  • Etimologia: Locució llatina composta de pluralia i tantum, «només plurals».

pluralia tantum m. pl.

  1. conjunt de mots defectius que morfològicament s'usen en plural però semànticament es poden referir al singular
    He comprat unes tisores noves (singular)
    Cap de les tisores que tenia tallaven bé (plural)

Antònims

modifica

Es sol utilitzar la forma llatina plural. La forma llatina singular plurale tantum només s'utilitza ocasionalment en obres especialitzades.