Català

modifica
  • Pronúncia(i): /siŋ.ɡuˈɫa.ɾi.a ˈtan.tum/
  • Etimologia: Locució llatina composta de singularia i tantum, «només singulars».

singularia tantum m. pl.

  1. conjunt de mots defectius que només s'usen en singular, tot i que el plural pot tenir un sentit figurat.
    El cel és blau (singular)
    Regne dels cels (plural)

Antònims

modifica

Es sol utilitzar la forma llatina plural. La forma llatina singular singulare tantum només s'utilitza ocasionalment en obres especialitzades.