singulare tantum

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /siŋ.ɡuˈɫa.ɾe ˈtan.tum/
• Etimologia: Locució llatina composta de singulare i tantum, «només singular».

Nom

singulare tantum m. ‎(plural singularia tantum)

1. Singular de singularia tantum, utilitzat només ocasionalment en obres especialitzades

Antònims

• plurale tantum