polar

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /puˈɫar/, balear /poˈɫa/, /puˈɫa/

Occidental: /poˈɫaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De pol i el sufix -ar, segle XVII.
• Anagrames: parlo, plora, plorà

Adjectiu

po·lar inv. ‎(plural polars)

1. Relatiu o pertanyent a un pol o als pols.

Traduccions

[1] (relatiu al pol)

• Alemany: polar ^(de)
• Anglès: polar ^(en)
• Castellà: polar ^(es) inv.

• Italià: polare ^(it)
• Portuguès: polar ^(pt)

Vegeu també

• Polar a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Alemany

• Pronúncia: /poˈlaːɐ̯/
• Etimologia: Del llatí polāris.

Adjectiu

polar ‎(no comparable)

1. polar

Declinació

Declinació de polar

Nombre i gènere		Singular						Plural
		Masculí		Femení		Neutre		Masc./Fem./Neutre
Declinació forta (sense article)	Nominatiu		polarer		polare		polares		polare
	Genitiu		polaren		polarer		polaren		polarer
	Datiu		polarem		polarer		polarem		polaren
	Acusatiu		polaren		polare		polares		polare
Declinació feble (amb article definit)	Nominatiu	der	polare	die	polare	das	polare	die	polaren
	Genitiu	des	polaren	der	polaren	des	polaren	der	polaren
	Datiu	dem	polaren	der	polaren	dem	polaren	den	polaren
	Acusatiu	den	polaren	die	polare	das	polare	die	polaren
Declinació mixta (amb article indefinit o possessiu)	Nominatiu	ein	polare	eine	polare	ein	polare	(keine)	polaren
	Genitiu	eines	polaren	einer	polaren	eines	polaren	(keiner)	polaren
	Datiu	einem	polaren	einer	polaren	einem	polaren	(keinen)	polaren
	Acusatiu	einen	polaren	eine	polare	ein	polare	(keine)	polaren
Predicatiu		er ist	polar	sie ist	polar	es ist	polar	sie sind	polar

Anglès

• Pronúncia: /ˈpəʊ̯lə(ɹ)/,/ˈpoʊ̯lɚ/
• Etimologia: Del llatí polāris.

Adjectiu

polar ‎(no comparable)

1. polar

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /poˈlaɾ/

Americà: alt /p(o)ˈlaɾ/, baix /poˈlaɾ/

• Etimologia: Del llatí polāris.

Adjectiu

po·lar inv. ‎(plural polares)

1. polar