politeista

Potser volíeu: politeísta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (masculí)

Oriental:	central /pu.ɫi.təˈis.tə/
	balear /po.ɫi.təˈis.tə/, /pu.ɫi.təˈis.tə/
Occidental:	/po.ɫi.teˈis.te/

• Rimes: -iste

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (femení)

Oriental:	central /pu.ɫi.təˈis.tə/
	balear /po.ɫi.təˈis.tə/, /pu.ɫi.təˈis.tə/
Occidental:	/po.ɫi.teˈis.ta/

• Rimes: -ista
• Etimologia: Del prefix poli- i teista, dos termes derivats del grec antic πολύς ‎(polýs, «molts») i θεός ‎(theós, «déus»).

Adjectiu

politeista inv. ‎(plural politeistes)

1. Relacionat amb el politeisme.

Variants

• (masculí) politeiste (valencià)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: polytheistic ^(en)
• Castellà: politeísta ^(es)
• Francès: polythéiste ^(fr)
• Italià: politeista ^(it), politeistico ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·te·is·ta (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /po.li.teˈi.sta/

Adjectiu

politeista inv. ‎(plural masculí politeisti, plural femení politeiste)

1. politeista

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·te·ì·sta (5)