polp

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpoɫp/
• Etimologia: Del llatí pŏlypus, segle XIV, del grec antic πολύπους ‎(polýpous, literalment «molts peus»), doblet de pòlip.

Nom

polp m. ‎(plural polps)

1. (septentrional, valencià, eivissenc, alguerès) Forma alternativa de pop.