polus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɔ.lʊs/
• Etimologia: Del grec πόλος ‎(pólos, «eix de rotació»).

Nom

polus m. ‎(genitiu polī)

1. pol, extrems d'un eix de rotació

   «"[...] terra a verticibus duobus, quos appellaverunt polos, centrum caeli est, nec non signiferi oblique inter eos siti."» (Plini el Vell, Naturalis Historia, II, 15-13)

   La Terra té dos extrems que s'anomenen pols; està en el centre del cel, però això no impedeix que estigui obliquament entre ells.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	polus	polī
Vocatiu	pole	polī
Acusatiu	polum	polōs
Genitiu	polī	polōrum
Datiu	polō	polīs
Ablatiu	polō	polīs