ponésseu

Català

Verb

ponésseu

1. (col·loquial central) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb pondre.

Variants

• ponguéssou, ponguéssiu, ponguésseu, ponguéreu

Miscel·lània

• Síl·labes: po·nés·seu (3)
• Anagrama: pouessen