ponguí

Potser volíeu: pongui

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puŋˈɡi/
	balear /poŋˈɡi/, /puŋˈɡi/
Occidental:	/poŋˈɡi/

• Rimes: -i

Verb

ponguí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de pondre.

Miscel·lània

• Síl·labes: pon·guí (2)
• Heterograma de 6 lletres (ginopu)
• Anagrames: opugni, opugní