praeceps

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpraj.kɛps/
• Etimologia: Del prefix prae- i el sufix -ceps.

Adjectiu

praeceps m. f. n. ‎(genitiu praecipitis)

1. amb el cap per davant

   Ex.: Aliquem praecipitem deicere. — (traducció:«llençar algú a terra, amb el cap per davant.»)

2. precipitadament, acceleradament

   Ex.: Praecipites se fugae mandabant. — (traducció:«Van manar fugir precipitadament.»)

3. ràpid

   Ex.: praeceps Anio.— (traducció:«El ràpid Anio.»)

4. escarpat

   Ex.: In declivi ac praecipiti loco.— (traducció:«En un vesant escarpat.»)

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	praeceps			praecipitēs	praecipitia
Vocatiu	praeceps			praecipitēs	praecipitia
Acusatiu	praecipitem	praeceps		praecipitēs	praecipitia
Genitiu	praecipitis			praecipitium
Datiu	praecipitī			praecipitibus
Ablatiu	praecipitī			praecipitibus

Adverbi

praeceps

1. precipitadament

   Ex.: praeceps in exsilium acti