praesentio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /prajˈsɛn.tɪ.oː/
• Etimologia: Del prefix prae- i sentiō.

Verb

praesentiō ‎(1a present^?), praesentīs ‎(2a present), praesentīre ‎(infinitiu), praesēnsī ‎(perfet), praesēnsum ‎(supí)

1. pressentir, notar

   «cum ibi me adesse neuter tum praesenserat»

   puix que ningú havia notat la meva presència allà.