sentio
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈsɛn.tɪ.oː/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *sent- («notar»).
Verb
modificasentiō (1a present?), sentīs (2a present), sentīre (infinitiu), sēnsī (perfet), sēnsum (supí)
- sentir, percebre amb els sentits
- Ex.:Ea quae sentire videmus , (traducció:«Els ésser que percebem amb la vista»)
- Ex.:Varios odores sentire , (traducció:«Sentir diverses olors»)
- sentir, experimentar un estat anímic
- Ex.: Sentire gaudium , (traducció:«Sentir joia»)
- opinar, jo opino
- Ex.:quum ego sensissem oportere ... , (traducció:«Quan aporto la meva opinió...»)