prehistoriador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾə.is.tu.ɾi.əˈðo/
	balear /pɾə.is.to.ɾi.əˈðo/, /pɾə.is.tu.ɾi.əˈðo/
Occidental:	nord-occidental /pɾe.is.to.ɾi.aˈðo/, valencià /pɾe.is.to.ɾi.aˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De prehistòria i el sufix -dor.

Nom

prehistoriador m. ‎(plural prehistoriadors, femení prehistoriadora)

1. Persona versada en prehistòria.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: prehistorian ^(en)
• Castellà: prehistoriador ^(es)
• Gallec: prehistoriador ^(gl)

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·his·to·ri·a·dor (6)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, Termcat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \pɾe.is.to.ɾjaˈðoɾ\, meridional \pɾe.ih.to.ɾjaˈðoɾ\

Americà: alt /pɾe.(i)s.to.ɾjaˈdoɾ/, baix \pɾe.ih.to.ɾjaˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Nom

prehistoriador m. ‎(plural prehistoriadores, femení prehistoriadora)

1. prehistoriador

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·his·to·ria·dor (5)

Gallec

• Pronúncia: /pɾe.is.tɔ.ɾjaˈðoɾ/

Nom

pre·his·to·ria·dor m. ‎(plural prehistoriadores, femení prehistoriadora)

1. prehistoriador