prerrogativa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /pɾə.ru.ɣəˈti.βə/, balear /pɾə.ro.ʝəˈti.və/, /pɾə.ru.ɣəˈti.və/

Occidental: nord-occidental /pɾe.ro.ɣaˈti.βa/, valencià /pɾe.ro.ɣaˈti.va/, /pɾe.ro.ɣaˈti.βa/

• Rimes: -iva
• Etimologia: Del llatí praerogativa.

Nom

prerrogativa f. ‎(plural prerrogatives)

1. En l'antiga Roma, tribu que per sorteig votava en primer lloc en unes eleccions.
2. Dret que es té pel fet de pertànyer a la noblesa, generalment relacionat amb el cobrament d'impostos.

Sinònims

• privilegi

Traduccions

Dret que es té pel fet de pertànyer a la noblesa, generalment relacionat amb el cobrament d'impostos

• Alemany: Prärogative ^(de) f.
• Anglès: prerogative ^(en)
• Castellà: prerogativa ^(es) f.

• Francès: prérogative ^(fr) f.
• Italià: prerogativa ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: prer·ro·ga·ti·va (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC