Català

modifica
  • Pronúncia(i): /pɾin.siˈpat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Del llatí prīncipātus ‎(«preeminència, primacia»), de prīnceps ‎(«dignitat principal»), segle XIV.

principat m. ‎(plural principats)

  1. Dignitat o condició de príncep o de princesa.
    Va ascendir al principat en morir el seu pare.
  2. Domini d’un sobirà dit príncep.
    El principat de Mònaco. El principat d'Andorra.
  3. (històric) Moneda catalana d'or encunyada equivalent a un ducat venecià o dotze rals o croats.
  4. (teologia) En l'angelologia tradicional cristiana, ésser espiritual que pertany al primer cor de la tercera jerarquia.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: prin·ci·pat (3)

Vegeu també

modifica