probatori

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾu.βəˈtɔ.ɾi/
	balear /pɾo.bəˈtɔ.ɾi/, /pɾu.bəˈtɔ.ɾi/
Occidental:	/pɾo.baˈtɔ.ɾi/

• Rimes: -ɔɾi
• Etimologia: Del llatí probatorius, segle XIX.

Adjectiu

probatori m. ‎(femení probatòria, plural masculí probatoris, plural femení probatòries)

1. Que prova que quelcom és veritat.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·ba·to·ri (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB