probo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈprɔ.boː/
• Etimologia: De probus.

Verb

probō ‎(1a present^?), probās ‎(2a present), probāre ‎(infinitiu), probāvī ‎(perfet), probātum ‎(supí)

1. aprovar, recomanar

   Video meliora proboque deteriora sequor—(traducció:«Em sembla bé, hi dono el consentiment i tot seguit l'espatllo.»)

2. posar a prova, examinar, comprovar

   sicut probavi ipse.—(traducció:«Com jo mateix he comprovat.»)

3. demostrar

   Si probare possemus Ligarium in Africa omnino non fuisse.—(traducció:«si poguéssim demostrar que Ligari no és enlloc d'Àfrica.»)

4. fer-se passar per

   Facile ut pro eunucho probes—(traducció:«Fer-se passar fàcilment per un eunuc.»)

Derivats

approbō comprobō improbō proba probābilis

probāmentum probātor probātus reprobō

Adjectiu

probō

1. datiu masculí singular de probus
2. datiu neutre singular de probus
3. ablatiu masculí singular de probus
4. ablatiu neutre singular de probus