proclític

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈkɫi.tik/
	balear /pɾoˈkɫi.tik/, /pɾuˈkɫi.tik/
Occidental:	/pɾoˈkɫi.tik/

• Rimes: -itik
• Etimologia: Del prefix pro- i clític.

Adjectiu

proclític m. ‎(femení proclítica, plural masculí proclítics, plural femení proclítiques)

1. D’un mot clític, que s’adjunta al mot tònic següent formant una unitat fonològica.

   En català, els articles són proclítics.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: proclitic ^(en)
• Castellà: proclítico ^(es)
• Francès: proclitique ^(fr)

Nom

proclític m. ‎(plural proclítics)

1. Mot clític que s’adjunta al mot següent.

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·clí·tic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot