procurador

Català

Oriental:	central /pɾu.ku.ɾəˈðo/
	balear /pɾo.ku.ɾəˈðo/, /pɾu.ku.ɾəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /pɾo.ku.ɾaˈðo/, valencià /pɾo.ku.ɾaˈðoɾ/

procurador m. ‎(plural procuradors, femení procuradora)

Persona habilitada a prendre decisions legals en nom d'una altra o d'un òrgan col·legiat.
En el procediment contenciós administratiu, els particulars han de ser assistits obligatòriament per un advocat, mentre que la seva representació per un procurador és facultativa.
Diputat de les Corts Espanyoles.
Fèlix Escalas i Chamení, prohom de la Lliga Regionalista i futur procurador a les Corts franquistes, fou interrogat respecte a les seves creences catalanistes...^[1]
En l'antiga Roma, magistrat encarregat principalment de gestionar oficines de la cancelleria i de llevar taxes.
El procurador de Judea
En la República de Venècia i la República de Gènova, magistrat investit de funcions administratives.
Andrea Zeno, fill de Marco, va ser mariner i militar i procurador de sant Marc.^[2]

Persona habilitada legalment

Diputat, magistrat

↑ Josep Massot i Muntaner, Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears, 1990
↑ Esther Prim, L'Avia Pepa i el refredat, L'Abadia de Montserrat, 1996