prohom

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾuˈɔm/, occidental /pɾoˈɔm/
• Rimes: -ɔm
• Etimologia: Del català antic pro ‎(«profit») i home, del llatí prōde homine ‎(«home de profit»).

Nom

prohom m. ‎(plural prohoms)

1. Antigament, persona que tenia una especial consideració com a digne de confiança o per obtenir-ne consell, citada en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en documents notarials.
2. Membre d'alguns consells municipals, també anomenat jurat o conseller.
3. Caporal representant d'una confraria gremial.

Traduccions

Persona d'especial consideració

• Anglès: leader ^(en)
• Castellà: prohombre ^(es)
• Francès: autorité ^(fr), prud'homme ^(fr)
• Italià: proboviro ^(it), personalità ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·hom (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB