prologuista

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (masculí)

Oriental:	central /pɾu.ɫuˈɣis.tə/
	balear /pɾo.ɫoˈɣis.tə/, /pɾu.ɫuˈɣis.tə/
Occidental:	/pɾo.ɫoˈɣis.te/

• Rimes: -iste

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (femení)

Oriental:	central /pɾu.ɫuˈɣis.tə/
	balear /pɾo.ɫoˈɣis.tə/, /pɾu.ɫuˈɣis.tə/
Occidental:	/pɾo.ɫoˈɣis.ta/

• Rimes: -ista
• Etimologia: De pròleg i el sufix -ista, amb canvi a vocal etimològica en la terminació -leg (com psicòleg > psicòloga, catàleg > catalogar), segle XX.

Nom

prologuista m. f. ‎(plural prologuistes)

1. Autor del pròleg.
2. Escriptor de pròlegs.

Variants

• prologuiste

Traduccions

Traduccions

• Castellà: prologuista ^(es) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·lo·guis·ta (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \pɾo.loˈɣis.ta\, meridional \pɾo.loˈɣih.ta\

Americà: alt /pɾo.loˈɡis.t(a)/, baix \pɾo.loˈɣih.ta\

• Rimes: -ista
• Etimologia: De prólogo i el sufix -ista.

Nom

prologuista m.

1. prologuista

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·lo·guis·ta (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre prologuista