Català

modifica
Oriental:  central /pɾuˈmit͡ʃ/
balear /pɾoˈmit͡ʃ/, /pɾuˈmit͡ʃ/
Occidental:  /pɾoˈmit͡ʃ/

promig m. ‎(plural promigs o promitjos)

  1. (castellanisme) mitjana
    «El promig del rendiment podria ser superior al 4 per 100; advertint que per ésser remuneradora l'explotació, haurien de destil·lar-se unes 1.» (Marià Faura i Sans, La nacionalització de la benzina, 1917)
  2. (castellanisme) mig
    «Venint dende 'l balcó, rápidament, fins lo promig del escenari.» (Carmel Navarro i Llombart [Constantí Llombart], Lo darrer agermanat, pàg. 35, Tipografía de F. Badía, Barcelona, 1883)

Compostos i expressions

modifica

Sinònims

modifica

Adjectiu

modifica

promig m. ‎(femení promitja, plural masculí promigs o promitjos, plural femení promitges)

  1. (castellanisme) mitjà, estàndard
    «Amb un estat normal o promig de l'atmosfera la correspondència entre la pressió atmosfèrica i l'altitud ve donada per la taula següent.» (Eduard Fontserè, Meteorologia de l'excursionista, pàg. 90, Tipografia Emporium, Barcelona, 1962)

Sinònims

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pro·mig (2)
  • Heterograma de 6 lletres (gimopr)

Vegeu també

modifica