pruïja

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pɾuˈi.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /pɾuˈi.ʒa/, valencià /pɾuˈi.d͡ʒa/

• Rimes: -iʒa
• Etimologia: Del català antic pruhige, del llatí prūrīginem ‎(«picor intensa»), segle XIV. Doblet del cultisme prurigen.

Nom

pruïja f. ‎(plural pruïges)

1. Picor molt intensa.
2. Ganes intenses de fer quelcom.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: pru·ï·ja (3)
• Heterograma de 6 lletres (aijpru)
• Anagrama: ajupir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC