pudiguéreu

Català

Verb

pudiguéreu

1. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb pudir.

Variants

• pudiguésseu, pudíssiu, pudísseu, pudíreu

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·di·gué·reu (4)