química

Català

• Pronúncia: oriental /ˈki.mi.kə/, occidental /ˈki.mi.ka/
• Etimologia: Del baix llatí chimia, reducció de alchimia, de l'àrab كيمياء ‎(kīmiyã´), probablement del grec antic χημεία ‎(khēmeía, «fusió o barreja de líquids») o bé de l'egipci khem ‎(«terra negra»), segle XVII.

Nom

quí·mi·ca f. ‎(plural químiques)

1. Ciència que estudia les substàncies, els elements i el seu comportament.
2. forma femenina de químic

Traduccions

química [1] (ciència)

• Alemany: Chemie ^(de)
• Anglès: chemistry ^(en)
• Castellà: química ^(es) f.

• Francès: chimie ^(fr)
• Gallec: química ^(gl) f.
• Vietnamita: hóa học ^(vi) f.

Adjectiu

quí·mi·ca f. ‎(plural químiques)

1. forma femenina de químic

Vegeu també

• Química a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /ˈki.mi.ka/

Americà: alt /ˈki.mi.k(a)/, baix /ˈki.mi.ka/

Nom

quí·mi·ca f. ‎(plural químicas)

1. química (ciència)
2. forma femenina de químico

Adjectiu

quí·mi·ca f. ‎(plural químicas)

1. forma femenina de químico

Gallec

• Pronúncia: /ˈki.mi.ka/

Nom

química f. ‎(plural químicas)

1. química (ciència).
2. forma femenina de químico

Adjectiu

química f.

1. forma femenina de químico