quiescència

Català

Oriental:	central /ki.əˈsɛn.si.ə/, balear /ki.əsˈsɛn.si.ə/
Occidental:	/ki.eˈsɛn.si.a/

quiescència f. ‎(plural quiescències)

Estat d'una cèl·lula quan no s'està dividint. Fase G₀ del cicle cel·lular.
Comportament d'un animal quan està vigilant però relaxat i immòbil; terme emprat en neurociència del comportament o en zoologia.
(vulcanologia) Moment quan un volcà actiu no està en erupció.
(botànica) Estat no actiu d'una llavor en el qual l'únic requisit per a la seva germinació és l'aigua. En contrast amb l'estat de dormició.
Estat d'un amplificador electrònic o filtre quan cap senyal s'aplica a la seva entrada (input).
Gran prominència solar que penja de la superfície del sol durant un temps.