quixotesc

Català

Rimes: -ɛsk
Etimologia: De quixot i el sufix -esc, de Quixot, del castellà Quijote, de cuixot, de cuixa i el sufix -ot, segle XIX.

quixotesc m. ‎(femení quixotesca, plural masculí quixotescs o quixotescos, plural femení quixotesques)

Que és un quixot.
Corresponent o pertanyent al Quixot o al seu gènere literari.
«En les darreres dècades les lleis de l'oferta i la demanada del mercat editorial han condicionat l'aparició de nou material quixotesc.» (Montserrat Bacardí i Imma Estany, El Quixot en català, pàg. 8-9, L'Abadia de Montserrat, 2006)
Que imita o recorda al Quixot, cavalleresc, boig.
«La filla havia estat desheretada però dotada amb imatges sobre les quals plorar, potser en un calculat efecte de crueltat inclòs també en la pereta punxeguda d’aquell avi quixotesc i superb.» (Joan Garí, On dormen les estrelles, pàg. 49, 2004)

«Era considerat un personatge quixotesc incapaç d’adaptar-se al món que li va tocar viure. Vestia amb una personalitat rància i senyorívola i tenia unes maneres entre refinades i ridícules.» (Ramon Puig Puigcerver, Autoritaris, catòlics i republicans (Vinaròs, 1923-1931), pàg. 369, 2009)

Corresponent o pertanyent al Quixot