rabio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈra.bɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *rebʰ- ‎(«violent»).

Verb

rabiō ‎(1a present^?), rabis ‎(2a present), rabere ‎(infinitiu)

1. enrabiar-se, jo m'enrabio
2. embogir

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.852