reanomèn

Català

Verb

reanomèn

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de reanomenar.

Variants

• reanomeno, reanomene, reanomeni

Miscel·lània

• Síl·labes: re·a·no·mèn (4)
• Anagrames: enraonem, nomenaré