rebequege

Català

Verb

rebequege

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rebequejar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rebequejar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rebequejar.

Variants

• [1] rebequegi
• [2] rebequegi
• [3] rebequegi

Miscel·lània

• Síl·labes: re·be·que·ge (4)