rebordonit

Català

Oriental:	central /rə.βur.duˈnit/
	balear /rə.boɾ.ðoˈnit/, /rə.bur.ðuˈnit/
Occidental:	/re.boɾ.ðoˈnit/

rebordonit m. ‎(femení rebordonida, plural masculí rebordonits, plural femení rebordonides)

cruel, maliciós, desagradable, immoral, despietat
«I aquell aire rebordonit de mestretites va fer riure tothom, perquè, encara que fos un home cantellut, era una ànima de Déu.» (Sebastià Perelló, La mar rodona, Club Editor, 1959)
malament, rebel, tort, feréstec, asocial
«I els infants han crescut, rebordonits com les herbes d'aquest tros de desert.» (Peter Abrahams, Jo no soc un home lliure, 1966)
il·lícit
«Encara em sembla veure, com si els tingués davant i no fóssim nosaltres, els amants rebordonits i adolescents ...» (Manuel de Pedrolo, Text-càncer, 1974)