rebrostàsseu

Català

Verb

rebrostàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rebrostar.

Variants

• rebrostéssiu, rebrostésseu, rebrostàssiu, rebrostàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bros·tàs·seu (4)