reféu

Potser volíeu: refeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈfew/, occidental /reˈfew/
• Rimes: -ew

Verb

reféu

1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de refer

Variants

• refeu (ortografia del 2016)
• : L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·féu (2)
• Anagrama: féreu