reformares

Català

Verb

reformares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de reformar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb reformar.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·for·ma·res (4)
• Anagrama: reformar-se