reintegracionisme

Català

Oriental:	central /rə.in.tə.ɣɾə.si.uˈniz.mə/
	balear /rə.in.tə.ɣɾə.si.oˈniz.mə/, /rə.in.tə.ɣɾə.si.uˈniz.mə/
Occidental:	/re.in.te.ɣɾa.si.oˈniz.me/

Rimes: -izme
Etimologia: De reintegració i el sufix -isme, calc del gallec reintegracionismo, segle XX.

reintegracionisme m. ‎(plural reintegracionismes)

(lingüística, política) Corrent lingüístic que considera el gallec i el portuguès varietats d'una sola llengua i que l'ortografia gallega ha de ser convergent amb la portuguesa.
«La mateixa paraula «lingua», escrita sense accent gràfic en gallec oficial, s'escriu língua segons la proposta reintegracionista de l'AGAL. Reintegracionista per la voluntat reintegradora dels seus partidaris; reintegracionisme orientat a la convergència amb el portuguès, després que la història lingüística hagi fet distanciar-se la norma portuguesa estàndard i el gallec real que es parla a les acaballes del segle xx. Pertinença a estats diferents, castellanització secular (en el cas gallec), i altres factors, han anat obrint una bretxa evident entre la fesomia del portuguès i la del gallec. I el reintegracionisme malda per fer un pas (o més d'un) en pro de l'aproximació (i a la llarga, la reintegració) del gallec actual al portuguès.» (José Enrique Gargallo, Les llengües romàniques, 1994)

«El reintegracionisme gallec, del qual segur que se'n pot criticar i debatre moltes decisions lingüístiques, és la conseqüència immediata de rebutjar un estàndard lingüístic que menysprea la llengua i la redueix al folklorisme, el mateix que el secessionisme valencià intenta fer.» (Marc (@enros___), Tuit, gen. 2020)