remeier
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: /rə.məˈje/ Occidental: nord-occidental /re.meˈje/, valencià /re.meˈjeɾ/
Adjectiu modifica
remeier m. (femení remeiera, plural masculí remeiers, plural femení remeieres)
- Que és emprat com a remei.
- «L’ús popular de les herbes remeieres dóna lloc a dues menes de professions: els herbaires i els herbolaris.» (Joan Amades, Folklore de Catalunya, 1950)
Traduccions modifica
Emprat com a remei
Nom modifica
remeier m. (plural remeiers, femení remeiera)
- Persona que coneix remeis.
- «Aprofitarà per anar a veure na Maria, la remeiera, i comprar-li fulles de llorer, romaní i espígol.» (Glòria Sabaté, La filla de Lilith, 2016, ISBN 9788490694039)
Traduccions modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: re·me·ier (3)