remeier

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.məˈje/
Occidental:	nord-occidental /re.meˈje/, valencià /re.meˈjeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De remei i el sufix -er.

Adjectiu

remeier m. ‎(femení remeiera, plural masculí remeiers, plural femení remeieres)

1. Que és emprat com a remei.

   «L’ús popular de les herbes remeieres dóna lloc a dues menes de professions: els herbaires i els herbolaris.» (Joan Amades, Folklore de Catalunya, 1950)

Traduccions

Emprat com a remei

• Anglès: remedial ^(en), medicinal ^(en)
• Castellà: remediador ^(es), medicinal ^(es)
• Francès: médicinal ^(fr)

Nom

remeier m. ‎(plural remeiers, femení remeiera)

1. Persona que coneix remeis.

   «Aprofitarà per anar a veure na Maria, la remeiera, i comprar-li fulles de llorer, romaní i espígol.» (Glòria Sabaté, La filla de Lilith, 2016, →ISBN)

Traduccions

Coneixedor de remeis

• Castellà: curandero ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·me·ier (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB