remença

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈmɛn.sə/, occidental /reˈmen.sa/
• Rimes: -ɛnsa
• Etimologia: Del català antic reembre ‎(«redimir») i el sufix -ença, segle XIII.

Nom

remença f. ‎(plural remences)

1. El pagament que en feia un pagès per alliberar-se de les obligacions amb el seu senyor feudal.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: redemption ^(en)
• Castellà: redención ^(es) f.
• Francès: rachat ^(fr) m.
• Italià: riscatto ^(it) m.

Nom

remença m. ‎(plural remences)

1. Pagès que a l'edat mitjana pertanyia a un senyor feudal, però se'n podia deslliurar mitjançant el pagament d'una redempció.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·men·ça (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot