renaixíveu

Català

Verb

renaixíveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de renàixer.

Variants

• renaixívou, renaixéveu, renaixíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·nai·xí·veu (4)
• Anagrames: eixavuiren, naixeriveu, reveixinau