rendició

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rən.di.siˈo/, occidental /ren.di.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: De rendir i el sufix -ció, segle XIX.

Nom

rendició f. ‎(plural rendicions)

1. Acció i efecte de rendir o rendir-se.

   La rendició del bàndol rebel en la guerra.

2. Imposició d'una voluntat, sotmetiment.

Compostos i expressions

• rendir comptes

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Ergebung ^(de) f., Kapitulation ^(de) f.
• Anglès: surrender ^(en)
• Castellà: rendición ^(es) f.
• Esperanto: kapitulaco ^(eo)
• Estonià: allaandmine ^(et)
• Finès: antautuminen ^(fi)
• Francès: reddition ^(fr) f.
• Grec: παράδοση ^(el) f. ‎(paràdossi)
• Islandès: uppgjöf ^(is) f.
• Japonès: 降服 ^(ja)
• Llatí: deditio ^(la)
• Neerlandès: overgave ^(nl) f.
• Polonès: kapitulacja ^(pl) f.
• Portuguès: rendição ^(pt) f.
• Rus: капитуля́ция ^(ru) f. ‎(kapituliàtsia), сда́ча ^(ru) f. ‎(sdatxa)
• Tai: ยอมแพ้ ^(th)
• Turc: teslim olma ^(tr)
• Xinès: 投降 ^(zh) ‎(tóujiàng)

Miscel·lània

• Síl·labes: ren·di·ci·ó (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC