republicà

Potser volíeu: república

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.pub.bɫiˈka/, /rə.pu.βɫiˈka/
	balear /rə.pub.bɫiˈka/
Occidental:	nord-occidental /re.pub.bɫiˈka/, /re.pu.βɫiˈka/
	valencià /re.pu.bɫiˈka/

• Rimes: -a
• Etimologia: De república i el sufix -à, segle XIX.

Adjectiu

republicà m. ‎(femení republicana, plural masculí republicans, plural femení republicanes)

1. Relatiu o pertanyent a la república.
2. Dit d'una persona partidària de la república.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: republican ^(en)
• Castellà: republicano ^(es)
• Llengua de signes catalana: PEBROT ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pu·bli·cà (4)
• Heterograma de 9 lletres (abceilpru)
• Anagrama: publicaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC