república

Potser volíeu: republicà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈpub.bɫi.kə/^ⓘ, occidental /reˈpu.bɫi.ka/
• Etimologia: Del llatí rēspūblica, de rēs pūblica ‎(literalment «la cosa pública»), segle XV.

Nom

república f. ‎(plural repúbliques)

1. Forma de govern en què la sobirania recau en el poble o els seus representants, amb un cap d'estat elegit i sense caràcter hereditari ni vitalici.

Derivats

• republicà

Traduccions

Traduccions

• Anglès: republic ^(en)
• Asturià: república ^(ast) f.
• Castellà: república ^(es) f.
• Francès: république ^(fr) f.
• Italià: repubblica ^(it) f.
• Llengua de signes catalana: PEBROT ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pú·bli·ca (4)
• Heterograma de 9 lletres (abceilpru)
• Anagrama: publicaré

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \reˈpu.βli.ka\

Americà: alt /reˈpu.bli.k(a)/, baix \reˈpu.βli.ka\

• Rimes: -ublika
• Etimologia: Del llatí respublĭca.

Nom

república f. ‎(plural repúblicas)

1. república

Derivats

• republicano

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pú·bli·ca (4)
• Heterograma de 9 lletres (abceilpru)
• Anagrames: publicare, publicaré

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre república