resiliència

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rə.zi.ɫiˈɛn.si.ə/, occidental /re.zi.ɫiˈɛn.si.a/
Rimes: -ɛnsia
Etimologia: De l'anglès resilience i el sufix -ència, format a partir del llatí resiliō.

resiliència f. ‎(plural resiliències)

Capacitat d'adaptació als canvis.
«Aquesta heterogeneïtat espacial i aquesta resiliència són el resultat de milers d'anys de coevolució entre els humans i el territori a la Mediterrània.» (Marta Alarcón Jordán, Anna Àvila Castells, Jordi Cunillera Grañó, Canvi climàtic: Evidències científiques i impactes, Univ. Politècnica de Catalunya, pàgina 145)
Habilitat mental per recuperar-se ràpidament d'un infortuni, malaltia greu o depressió.
Capacitat d'un material per recuperar la seva forma original després d'aplicar una deformació.
«L'aparell mesura la diferència d'energies del martell del pèndul entre l'instant inicial i el final després de la fractura, aquesta diferència és la tenacitat o resiliència del material.» (Per Molera i Solà, Montserrat Cruells Cadevall, Núria Llorca i Isern, Juan Viñals Olià, Ciència dels materials (2a edició), Edicions Universitat Barcelona, pàgina 189)