• Pronúncia(i): /rɛˈsɪ.lɪ.oː/
  • Etimologia: Del prefix re- i saliō.

resiliō ‎(1a present?), resilīs ‎(2a present), resilīre ‎(infinitiu), resiluī ‎(perfet), resultum ‎(supí)

  1. retornar, saltar enrere
    «... in Indiae fluminibus certum genus piscium, ac deinde resilit» ([1])
    Als rius de l'Índia hi ha un determinat gènere de peixos que salten cap a terra i després retornen a l'aigua.
  2. retrocedir, recular, baixar
    «Taurus mons resilit ad Septentriones» ([2])
    El Mont Taure recula cap al nord.
  3. persistir, perseverar
    «ubi scopulum offendis ejusmodi ut ab hoc crimen resilire videas» ([3])
    cada obstacle que pateix en el seu entorn, veureu que el fa perseverar en el delicte.

Vegeu també

modifica
  1. Plini el Vell, Naturalis Historia 9, 19, 35, § 71
  2. Plini el Vell Naturalis Historia 5, 27, 27, § 97
  3. Ciceró, Pro Roscio Amerino, 29.79