• Pronúncia(i): /ˈsa.lɪ.oː/
  • Etimologia: [1] De l'arrel protoindoeuropea *k̂ēi- ‎(«ràpid»). [2] De sāl.

saliō ‎(1a present?), salīs ‎(2a present), salīre ‎(infinitiu), saluī ‎(perfet), saltum ‎(supí)

  1. saltar, jo salto
    «alii salire de muro praecipitarique» ([1])
    tots saltaven des del mur precipitadament
  2. botar, bategar, palpitar
    «corpus erat: saliunt temptatae pollice venae» ([2])
    li bategaven les venes
  3. rebotar
    «multa in tectis crepitans salit horrida grando» ([3])
    Plou i cau molta pedra que rebota sorollosament sobre les teulades
  4. muntar, fecundar

Derivats

modifica

saliō ‎(1a present?), salīs ‎(2a present), salīre ‎(infinitiu), saliī ‎(perfet), salītum ‎(supí)

  1. salar, jo salo

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.542-543
  1. Titus Livi, Ab Urbe Condita, 25.24
  2. Ovidi Metamorfosis, X.414
  3. Virgili, Geòrgicae, 1,449