ressonegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /re.so.neˈɣes/
• Rimes: -es

Verb

ressonegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ressonar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella] ressonés, ressonàs o ressonara.

Miscel·lània

• Síl·labes: res·so·ne·gués (4)
• Anagrames: ronsegésseu, roseguessen