restàsseu

Català

Verb

restàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb restar.

Miscel·lània

• Síl·labes: res·tàs·seu (3)
• Anagrames: aturesses, aürtesses, tresàsseu