restau

Català

Verb

restau

1. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de restar
2. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb restar

Miscel·lània

• Síl·labes: res·tau (2)
• Heterograma de 6 lletres (aerstu)
• Anagrames: atreus, atures, aturés, aürtes, aürtés, auster, tresau