resteguessen

Català

Verb

resteguessen

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb restar.

Miscel·lània

• Síl·labes: res·te·gues·sen (4)
• Anagrames: entreguesses, renteguesses, treneguesses