Potser volíeu: reunireu

Català

modifica

reuníreu

  1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de reunir.
  2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb reunir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: re·u·ní·reu (4)
  • Anagrama: enriureu