roncàveu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruŋˈka.βəw/, /ruŋˈka.vəw/
Occidental:	nord-occidental /roŋˈka.βɛw/, /roŋˈka.ɛw/
	valencià /roŋˈka.vew/, /roŋˈka.βew/

• Rimes: -avew

Verb

roncàveu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de roncar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·cà·veu (3)
• Heterograma de 8 lletres (acenoruv)
• Anagrames: conràveu, revacuno